Alfabetització de dones Notícies

Sempre a punt! amic Toni

El passat 14 de gener moria a Kathmandú, Toni Aguilar, un barceloní que fa 20 anys va deixar la feina de programació informàtica que estava fent aquí, per anar-se’n a viure al Nepal i crear una entitat amb la que volia contribuir a millorar la vida de persones desafavorides del Nepal. Li va posar per nom The Direct Help Foundation, la fundació de l’ajuda directa, perquè no volia ni estructures ni intermediaris que li arravatessin res, ni diners que no fossin per millorar les condicions de vida d’aquells que havia anat a donar un cop de mà. 

El vaig conèixer en un dels viatges al Nepal, quan portava pocs anys que havia iniciat el seu nou projecte però que començava a ser important. A casa seva, la Kumari House, situada en un barri d’aquells més pobres i laberíntics de Kathmandú, a prop del riu.

Durant anys, les visites es van anar repetint, aprofitàvem el temps per xerrar llargues estones al gran menjador de casa seva, on convivia amb una llarga família de dones i infants del barri, d’aquells que no tenen res. Xerràvem i no ens cansàvem fins la nit, i llavors jo havia de tornar a l’hotel per uns carrers foscos, sense il·luminació, que feien respecte. Encara guardo una lot que funciona donant-li corda que em va donar un dia per poder tornar i poder-hi veure una mica en la foscor d’aquells carrers laberíntics.

El Toni va fer una gran feina per donar sortida econòmica a moltes dones del barri, i educació per a molts nens. D’ell vam aprendre i vam iniciar el programa d’alfabetització de dones que tants bons resultats ha donat. Era ell qui ens proporcionava els quaderns i els llapis, i també consells per fer les classes. 

D’ell vam aprendre com transformar productes que poden convertir-se en formes de vida per a moltes persones. El seu taller d’encens on treballaven moltes dones, era impressionant de veure i d’olorar, amb unes caixes fetes a mà d’un gust exquisit que exportava arreu del món i amb les que aconseguia ingressos pels seus projectes i donar feina a moltes persones. 

Però també tenia idees pràctiques que ajudaven a millorar les condicions de vida de moltes persones, com va ser la introducció d’olles a pressió per cuinar, que repartia per totes les famílies, una manera de consumir menys combustible i estalviar, que al Nepal és molt car…

Fa uns anys que no he tornat a Kathmandú i no per això havíem deixat d’escriure’ns, especialment quan s’acostava Nadal, i felicitar-nos les festes. Aquest any no ho vaig fer, hi ha moments que ens oblidem de moltes coses i de molts amics que tenim però que hi ha moments que desconnectem… 

El Toni ens ha deixat, però ell sempre estarà amb mi, com a nexe de referència amb el Nepal, aquest país que tant m’estimo, tan contradictori en molts sentits, però amb unes persones singulars, per costums i hàbits que has de saber entendre, però especialment entranyables alhora. Això és el que el va atrapar. Ell volia treballar pel benestar de les persones i ho va aconseguir. Treballava amb desmesura, com era ell mateix, gran en tot, en l’afecte i en les exigències. Tenia un cor immens, aquest mateix que al final li va fallar, una contradicció absurda. 

Però ha sabut deixar petja. Ell sabia que algun dia la vida s’acabaria, però el seu projecte havia de continuar. Això el preocupava, per això va saber trobar i formar a les persones que havien de seguir amb el projecte. 

El que és veritat és que la seva gran humanitat i generositat no la podrà acabar res ni ningú. Tampoc l’obra que ha deixat feta, perquè perduri i no s’acabi i segueixi sent un puntal per a moltes dones i infants del seu barri. 

T’enyoraré en les visites al Nepal, quan hi torni. Pensaré que t’he de venir a veure i xerrar fins que es faci de nit. 

Tinc molt present la frase en que acabaves els teus mails, “Sempre a punt!” Aquest eres tu, sempre disposat a donar més. Persistent i incansable mirant de fer forat, com el que fan les barrines que un dia em vas demanar que et portés de Barcelona. Una eina tant senzilla a la que no donem cap importància, però que facilita la feina en els treballs de fusteria. Aquest eres tu, la barrina que ajuda a fer el forat on collar-hi el clau. 

Descansa en pau, Toni. Sempre a punt!

Ramon Viladomat