| |
Cadascun
dels 35 grups ètnics nepalesos es caracteritza per tenir la seva
propia llengua, els seus costums, la seva vestimenta i la seva religió.
La societat nepalesa és una barreja de les dues principals religions
del país: l'hinduisme i el budisme.
Durant segles, els nepalesos d'una o altra religió, han rendit
culte als deus, mantenint-se un respecte absolut des del dia en que va
néixer, fa més de 2500 anys, Gautama Buda.
L'idioma oficial de Nepal és el nepalés, malgrat que al
país es parlen més de 22 altres llengües, entre les
quals, les més importants són les variants dialectals del
tibetà. El nepalès és la llengua que s'estudia a
l'escola i serveix també de llengua franca entre tota la població,
tot i que només el parla de forma habitual la meitat de la població
del país.
La Constitució de Nepal promulgada el 16 de desembre de 1962, estableix
una Assemblea Nacional formada per 125 membres, amb poder legislatiu.
Entre les funcions del rei hi ha la de nomenar el Primer Ministre, tenint
també poders per declrara l'estat d'emergència i suspendre
els drets constitucionals.
Grups
ètnics
Els dos principals grups étnics son els indoaris i els mongoloides.
Principals ètnies
Terres mitjanes: kirati (rai i limbu), tamang, gurung,
thakali i newar (ètnia originària de la vall de Katmandú).
Himàlaies: sherpa, lopa i dolpo (regió
nordoccidental)
Terras baixes (Terai): tharu, satar, dhangar, rajbansi,
danwar, majhi i darai.
Entre les minorias hi ha la musulmana (2%) i la tibetana (integrada per
uns 6.000 refugiats de nacionalitat nepalesa).
Las comunitats dels brahmin i els chhetri, són del grup ari.
Els sherpa i els tamang, del nord, son mongoloides purs. Entre aquets
també hi ha els newar de Katmandú, els kirati de las terres
mitjanes i els gurung i els magar, que son una barreja dels dos. |