Des de temps immemorials, el país dels Himàlaies
ha estat un tap entre el subcontinent indi i la plataforma centreasiàtica de cultura tibetana a causa de la barrera natural que imposen els alts cims de la serralada.Al llarg dels anys ambdues poblacions, la hindú i la tibetana s’han anat barrejant donant fruit a nombrosos grups ètnics.

Tota la regió és d'una elevada espiritualitat, amb una barreja remarcable d'hinduisme i budisme. Precisament Buda va néixer en territori nepalès, a la ciutat de Lumbini, fronterera amb l'Índia.

El Nepal es va configurar com un Estat independent al segle VIII. L’increment del comerç entre el nord tibetà i el sud indi, van convertir a la vall de Katmandú en un encreuament de camins i cultures amb un increment cada vegada més influent de la cultura i religió hindú, que importà la seva divisió social de la població en castes.

La unificació territorial del país es va produir al segle XVIII,
a través dels gurkas, una ètnia forta i guerrera. La seva força militar va ser admirada pels mateixos britànics, en temps de l’expansió imperial pel subcontinent indi, preservant però, la seva independència de la potencia colonial. L’any 1951 el rei Tribhuvana expulsà a la dinastia Rana i proclamà una monarquia constitucional. A la seva mort, el seu fill Mahendra Bir Bikram va permetre que el país entrés a l’ONU, mantenint l’equilibri polítics entre les dues forces que des de sempre l’han rodejat: Xina al nord i Índia al sud. L’any 1956 va reconèixer la sobirania Xina sobre el Tibet.

En política interior, també va mostrar una independència entre el Partit Comunista i el Partit Nepalès del Congrés, de dependència índia. Aquest equilibri de forçes va portar altra vegada al 1960 a establir una monarquia absoluta.

El descontentament augmentà a causa de les insuficiències de la reforma agrària i per la voluntat del rei de modernitzar
el país trencant algunes tradicions religioses. Després de la mort del rei Mahendra l'any 1972, el seu fill Birenda Bir Bikram mantingué l’autoritarisme del règim, desconfiàne cada cop més del comunisme pro-xinés.
La mateixa situació econòmica i social del país, van obligar a principis de la dècada dels 90 al restabliment del règim democràtic, amb una clara voluntat de modernitzar el país.
.