Dades econòmiques

El Nepal es troba entre les 25 nacions del món identificades com a "països poc desenvolupats" ('least developed countries' LDC) per les Nacions Unides (NU). Aquest índex econòmic i social està definit per indicadors que inclouen la renda per càpita, l'índex de mortalitat infantil, les calories per càpita, l'índex d'escolarització primària i secundària, l'alfabetització adulta,el pes de la indústria manufacturar en el PNB, l'índex d'ocupació en el sector industrial i el consum d'electricitat per càpita.

Els trets comuns entre tots els LDCs és que tenen deficiències per desenvolupar les seves economies domèstiques i assegurar uns mínims estàndards de vida entre els seus habitants. Així mateix, les seves economies són molt vulnerables a factors externs o a desastres naturals. Aquests països constitueixen el segment més feble de la comunitat internacional i el seu desenvolupament econòmic i social significa un important repte per elles mateixes així com també pels seus socis en desenvolupament. 

Nepal es troba entre els quatre països del Sudàsia inclosos en el LDC. Els altres tres són Bangladesh, Butan i les Maldives. Des de 1956, Nepal està embarcat dins de plans de desenvolupament, el primer dels quals va ser 1956-61. Actualment s'ha acabat el Novè Pla 1997-2002.

L'estructura de l'economia nepalesa mostra les característiques de subdesenvolupament per la predominància de l'agricultura, tant en termes d'ocupació con per contribució al producte interior. El 80% de la població depèn de l'agricultura, el que significa que depèn majoritàriament del temps. Les darreres estadístiques indiquen que el sector agrícola aporta prop del 40% de l'economia del país mentre que la indústria i els serveis representen el 21 i el 39% respectivament. L'any 1996, el nombre de persones que vivien per sota dels índex de pobresa era del 42%.

L'any 1990 es va restaurar a Nepal el sistema democràtic de partits polítics com a resultat del Jan Andolan (Moviment Popular) que va acabar amb tres dècades de partit únic i hegemònic. El règim Panchavat estava basat en la vella Constitució del regne de Nepal de 1961 que prohibia els partits polítics. El moviment de llibertat es va estendre a través del partit del Congrés Nepalès i el Partit de la Unitat d'Esquerres (coalició de partits d'esquerres), restaurant el sistema multipartidista democràtic el 9 d'abril de 1990. Conseqüentment, es va aprovar la Constitució del Regne del Nepal, aprovada definitivament el 9 de novembre de 1990. La nova constitució dóna la sobirania al poble del Nepal.

El nou govern elegit democràticament va emprendre diverses mesures liberals a partir de 1991.
La nova política es va centrar en el manteniment de l'estabilitat macroeconòmica, retallant les activitats governamentals en l'economia i realçant el paper del sector privat i de l'economia de mercat. Nepal va sol·licitar ser membre de la World Trade Organisation (WTO), amb la signatura de l'acord l'1 de gener de 1995. L'impacte dels programes de reforma econòmica van ser satisfactoris, però amb la persistència encara de moltes barreres estructurals en l'economia del país. El creixement agrícola ha estat important gràcies a la implantació de sistemes d'irrigació i la introducció de nova tecnologia.
De totes maneres, els elevats costos de transport, l'absència de ma d'obra qualificada, un indeficient mercat financer i un absència de bases legals han frenat els desitjos de fer sortir el país de la pobresa.

Mentre els índex de creixement del Producte Interior Brut van ser relativament elevades en la dècada dels 90 en comparació amb la dècada dels 80, el resultat (PIB) global segueix estant per sota de les expectatives. La majoria de la població no té accés al sistema bàsic de salut i educació, la mortalitat infantil és elevada, la formació del capital humà és molt baixa, el dualisme econòmic és agut i un llarg sector informal està present. L'atur i la subocupació són problemes seriosos. Tot i que les polítiques d'inversió han estat favorables, les inversos estrangers s'han mantingut poc actives. 

La inestabilitat política també ha estat un factor que s'ha mantingut en bona part de la dècada passada. La creixent violència interna a causa del moviment insurgent aparegut en bona part del país encara ha agreujat el problema. Nepal encara té un llarg camí per recórrer per eradicar la pobresa massiva i implantar uns estàndards de vida decents per la seva població.

En la Tercera Conferència de Nacions Unides pels Països Poc Desenvolupats (LDC), s'ha adoptat el programa d'Acció per la dècada 2001-2010, amb l'objectiu de continuar amb les accions per desenvolupar el país.

Moneda

La unitat monetària del Nepal és la rupia nepalesa (NRs).  
El canvi és de 90 NRs rupies per 1 euro.

Agricultura, ramaderia, comerç, indústria i comunicacions

La superfície conreada i els conreus d’arbres ocupen 1.980.000 hectàrees, (14,1% del territori),
les pastures i els prats 1.898.000 hectàrees, (13,4% del territori), i els boscos 4.475.000 hectàrees,
(31,8%). La resta és terreny improductiu.

Les regions més fèrtils del país es troben a les valls que tenen un clima temperat i on es conreen sobretot arròs, blat de moro,blat, mill, jute i arbres fruiters.
La ramaderia és majoritàriament bovina, ovina, porcina, de búfals i de cabres. Els principals productes exportats són: arròs, productes d’alimentació, bestiar, jute i fusta.
La modesta indústria del Nepal es troba bàsicament a la zona de Katmandú; produint sobretot sucre, vidre, ceràmica i preparació del jute.

El Nepal està comunicat amb l’Índia per cinc passos fronterers.Té 3.731 km. de carreteres dels que només 1.384 km.estan asfaltats.Des Katmandú hi ha línies aèries directes a Delhi, Bangkok, Calcuta,i de forma més irregular amb ciutats europeas com Amsterdam, Frankfurt o Viena. Les rutes aèries interiors també s'han desenvolupat en els darrers anys, disposant d'aeroport les ciutats de Nepalgunj, Pokhara i Biratnagar a més dels diversos aeroports de muntanya per a usos turístics.